Un dia tal com avui

Caminava de pressa. Bé, poster seria més acurat dir que passejava plàcidament pels carrers de la ciutat més ventosa a la que mai havia estat (i viscut). En aquell precís moment feia un dia assolellat encara que el terra encara era moll de les quatre gotes que havien caigut no feia més de mitja hora.

El carrer és ple d'estudiants atrafagats, d'estudiants reparting fulletons, d'estudiants preparant sidra, d'estudiants passejant, d'estudiants anant amb skate i grimpant per les escales de la plaça. En definitiva, el carrer és ple d'estudiants. De fet, és el que sol passar quan una ciutat de mig milió d'habitants allotja tres Universitats i una de les quals és la tercera més gran del pais... en fi.

Doncs això, que caminava sense parar la més mínima atenció a on posava els peus.

Conversa real:

- Auch! Oh, sorry! - Aquesta és una situació que es pot donar quan no solament no vigiles on poses els peus sinó que tampoc mires endavant.

- Oh! Don't worry. Been my fault! - Que majo el noi eehhh. Però; no, fill, no... jo estava mirant les mussaranyes i t'he menjat de ple. Com a màxim accepto un 50%.

- Bye.

- Bye.

Mmmhhh... que majo el noi...

I és llavors quan... Un moment, jo conec aquest noi... Alt, ros, ulls blaus, amb perilla en plan d'Artangan...

Conversa mental:

Espera, a veure, em giro (solament un segon). Aaarrgghh... Calia realment que ens giréssim en el mateix moment, realment calia? En fi... Respira tres minuts i segueix camimant. Mira't els peus o endavant, no sigui que tornis a ensopegar...

Osti on l'he vist! A veure no he estat a molts llocs en tres dies...

Labo? No.

Nero? No.

Biblio? No.

Hospital? No.

Oficina d'Estudiant Internacionals? No

Aaaaarrrrrgggghhhh Merda

Somni? No, estic segura que l'he vist...

Tres hores més tard, passejant encara...

Com pot ser que no recordi on he vist en d'Artagnan.

Ostres he d'anar a preguntar... El de les beques! Sííí!

Nooo, ostres espero que no se'n recordi de la noia que li va fer 50.000 preguntes, que no va entendre la missa la meitat i que en aquelles hores del matí (allà al voltant de les 10h) seva capacitat comunicativa no estava del tot activada...

En fi, la setmana que vé li he de tornar els papers que em va donar, tindrà memòria?