El que ens envolta

Absent, mirava per la finestra oberta. Les branques dels arbres dançaven al ritme del vent que feia escassos moments havia començat a bufar amb força. Les persones que en aquells moments passejaven pel carrer van aixecar la mirada al cel, com buscant una resposta per aquell canvi tant sobtat. Però allà dalt, el sol seguia brillant. Tot i això, un jove que portava la jaqueta tota ben doblegada penjant del braç, va decidir que era potser més segur posar-se-la, i mentre, a l'altra vorera, una vella s'arreglava el xal que portava sobre les espatlles.
I just en aquell moment, les muntanyes d'apunts tan cuidadosament ordenats van començar a caure, els fulls es van barrejar escapats pel terra. Un fins i tot va anar a parar a dins de la paperera, com predint el seu futur quasi immediat. Ella no els va fer ni cas; simplement, va seguir mirant al carrer per on ara passejava una parella jove agafada de la mà, cadascun amb un mocador ben anusat al coll.

Se sentia presonera a casa seva tot i que sabia que aquella sensació acabaria tan aviat com acabessin els examens. Sentia la necessitat de sortir, de respirar aquell aire fred que despreciaven els que sí que podien passejar i poder omplir-se altre cop els pulmons, en una profunda inspiració producte de la llibertat retrobada. Necessitava tornar a sentir els rajos del sol sobre la seva pell blanca i veure com, a poc a poc, anava perdent aquell color lletós quasi malaltís, que era l'evidència més directa del seu enclaustrament.
La seva imaginació volava lliure i sortia de l'habitació, i viatjava en el temps, cap al passat i recordava cares, expressions, paisatges i músiques cosa que, evidentment, impedia que es concentrés en el que tenia entre mans. Feia tres hores que seia a la mateixa cadira en la mateixa posició quan va decidir que ja en tenia prou. Va girar sobre ella mateixa i va mirar al terra on els fulls encara reposaven, ara ja més tranquils després de la primera ventada. Els va recollir ràpidament, en va fer una pila desordenada i els va tornar a posar a sobre la taula pensant que quan tornés, els reordenaria; al cap i a la fí, les pàgines estaven numerades, per tant, tampoc havia de ser molt complidat posar en ordre les 50 pàgines en les que havia resumit tot el temari. Va tancar la finestra i va sortir escopetejada de la seva presó particular sense oblidar recollir de sobre el llit un enorme llibre; a la cuina va agafar una poma de les vermelles (les verdes no li agradaven), va posar l'alarma del mòvil perquè sonés al cap de trenta minuts, es va posar còmoda entre els coixins del sofà i va obrir el seu tresor.

A la seva habitació i sense que ella ho sapigués, els fulls s'ordenaven sols. Com obeïnt els desitjos de la seva creadora.