Em perdo pels carrers de la meva ciutat.
Camino a poc a poc per permetre a la memòria fixar tot allò que em passa al voltant:
Cares conegudes, racons amb anècdotes i carrers entranyables.
I entro en aquelles botigues per les que he passat per davant mil-i-una vegades, solament per despedir-me dels propietaris.
I pico a la porta dels veïns, perquè tinc ganes de parlar amb ells.
I miro al cel i llumetes de colors em saluden i fan que, els carrers ja macos, es converteixin en preciosos.
Ara toca dir adéu, o fins a reveure.
Ara toca canviar, evoucionar?
I és per això que ara faig el que faig; perquè ara toca memoritzar per poder, més endevant, tancar els ulls i recordar.
Cada cosa al seu temps i a cada moment la seva cosa
És Nadal i ha plogut, ha fet vent i fred, però segueix sent Nadal i hi ha un no-se-què que ho impregna tot i ens fa ser diferents, potser millors, més sensibles, més carinyosos, més solidaris...
I sabem que per aquestes èpoques, tots ens transformem... seria extraordinari que sempre fos Nadal!
BON NADAL a TOTHOM!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada