Cap d'any, Vienna.
Un sol dia, una sola nit. Durant 8 hores, em vaig sentir com una princeseta, amb el meu vestit color cava i verd; amb els guants fins més amunt dels colzes, amb un recollit impossible i un bolset en el que hi cabia el mòvil, la càmara i uns mocadors.
Va ser màgic, fantàstic, impressionant, innoblidable.
Làmpades de llàgrimes, catifes vermelles, escalinates infinites. Flors, mil i una roses blanques i vermelles decoraven els rebedors, els descansos, les sales menors. A la taula, 4 copes, 3 forquilles, 3 ganivets i els cuberts dels postres.
I gent, molta gent, de molts països diferents. Enriquidor.
Quedem el dia 31 de Desembre del 2010, a la Zeremoniensaal, a les 2 de la matinada. Tocaran el Danuvi Blau; ballem?
quina enveja...
ResponElimina