Sentada a la cadira de la meva habitació, et veig ajagut al sofà.
Sembla que res hagi canviat. Tu rius, jo ric, et mous i intento parar-te; però és impossible.
Ara tinc les mans lligades i no puc treure't els dits dels ulls, em cabrejo, i tu segueixes rient.
Segueix sent fàcil arrancar-te un somriure...
Més complicat del que hauria imaginat
I'd rather live what I've lived
Than being here knowing that I've lost an opportunity
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada