Moments de felicitats en oceans de tristesa. No aquella tristesa que et fa plorar a llàgrima viva; sinó aquella de la qual no et pots desfer, que t'acompanya, com si se't mengés, com si tingués algú que m'extreu aquella alegria. Ara busco el somriure, aquell que tant fàcilment apareixia, aquell que no havia de buscar perque no m'abandonava.
No entenc ni sé si mai acabaré d'entendre, espero sense esperar ben bé el que em trobaré i segueixo pensant que algun dia aconseguiré allò que busco. Ara ja ni em pregunto, ja no penso, ja no medito, ara solament veig les imatges desfilar per davant dels meus ulls sabent que vaig ser afortunada de viure allò que molts haurien qualificat de somni, per mi va ser real, tangible.
I believe you are capable of everything great and good and love long ....
All the privilege I claim for my own sex is that of loving longest, even when hope is gone.
Jane Austen, Persuasion.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada