I tend to not remember the exact day when something happened. I know, and I am sorry because sometimes is annoying. However, for some odd reason, or maybe not that odd, I remember the day when everything started.
Nostàlgia, nostàlgia de les nostres lluites, del so del nostre riure, de les llàgrimes, de la pluja, del tren, del tè, del cafè, del caminar per caminar, del discutir per discutir, de les botigues de llibres, de la música al carrer, dels diumenges, de les mirades, dels dinars a l'aire lliure, ... de tots els grans moments que, posats en una balança juntament amb els dolents, fan que aquests segons siguin obviables.
Time passes so fast that we don't even notice it. But I look back and I can see every single period I have been through, and I still think it worth it. And I would repeat them all.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada