Sí vs No

A veure, deixem les coses clares. Què vol dir sí i què vol dir no.

Ahir vaig tenir una bonica discussió amb un personatge que no entén la diferència entre ambdós adverbis. La situació va ser la següent:

Eren les vuit de la tarda i jo estava a casa amb el meu pijama a posat, llegint un llibre sobre les primeres comunitats agricultores a l'Orient Mitjà per allà els volts de 10.000 bp (segurament al 99.5% de la societat els importarà tres pepinos, però la veritat és que a m'apassiona. Bé, seguim) Doncs el personatge en qüestió em va començar a parlar pel msn i em va dir si em podia venir a veure. Pregunta que va tenir una òbvia resposta negativa (una setmana abans el mateix subjecte m'havia enviat un missatge per si volia quedar, no em vaig dignar a respondre-li el missatge). Acte seguit em va començar a dir que em trobava molt a faltar (¬¬) i que si jo no l'havia trobar a faltar (No cal la resposta no? Ell tampoc la va tenir). La insistència va seguir fins al punt de dir-me que venia a la meva porteria que si podia baixar quinze minuts. A veure, quina part de no no hem entès? No he dit que potser, o demà, o si surt el sol... He dit simplement no! Si us plau, quina insistència!

Però llavors vé l'aportació estel·lar de la nit que consisteix en un monòleg (seu, òbviament) dient que si no vull quedar doncs que ho digui clar i sincerament que no vagi per les branques perquè ell sí que vol veure'm i que si demà (o sigui avui) tenia una estona lliure que voldria prendre el un cafè... És que no he estat prou clara? Pel que es veu, no.

Suposo que ara us estareu preguntant el perquè de la meva reiterada negativa sense cap tipus de delicadesa; doncs us poso en context. El anomenat personatge em va dir de quedar fa unes quatre setmanes per fer un cafè. Jo, com a persona oberta de ment i amb ganes de conèixer gent nova li vaig dir que sí, òbviament. En algun punt de la conversa, va derivar cap a un parell de frases de l'estil de "sí, perquè com la meva família és bastant rica, doncs jo tinc cases a aquí i allí i a l'estiu em dedico a la pesca amb harpó i a nedar que se'm dóna molt bé" i una altra perla similar a "perquè quan em mires no pots dir, aquest noi és lleig, perquè encara que no sóc un sex símbol, sí que sóc bastant guapo". (¬¬') Cal algun tipus més de comentari? Seguiu pensant que sóc una persona sense tacte o cor?

Al pobre noi no el vaig contradir en relació a la valoració de la seva bellesa, per gustos els colors, i a ell i a mi ens agraden colors diferents. I pel que fa al tema dels diners, doncs la veritat, no estic tant desesperada com per començar a caçar fortunes sense cervell (de fet no estic gents desesperada). Així que opto per no gaudir de l'honor d'estar en Sa Presència ja que no em considero prou qualificada o bona per estar-hi.

És això un no prou clar? Això espero...