Surviving in Edinburgh (part 2)

Primer de tot m'agradaria aclarir que no vull dissuadir a ningú de venir aquesta ciutat en els mesos d'hivern però, siguem francs, no és bufar i fer ampolles.

Si en l'àmbit de no-neu el més complicat (segurament) era comunicar-se amb la gent local en el cas de neu la necessitat de comunicar-se passa a un segon pla ja que la màxima prioritat passa a ser: mantenir-se dret i caminar (no és tant fàcil).

A vegades em pregunto perque vaig deixar de practicar patinatge sobre gel. De fet, penso que hauria de ser, si no obligatori, com a mínim recomanable fer algunes classes d'aquest magnífic i útil esport per a viure en una ciutat en la que, en una setmana s'ha acumulat com mig metre de neu i hi ha un gruix de 10 centímetres de gel (no vull ni pensar que passarà quan tot això es desfaci, potser començaré a practicar esports de vela o kayak9 En fi, aquí van els meus consells:

1. En referència al temps: si ja has viscut la primera nevada, prepara't perque nevarà CADA DIA. No creguis que tot el dia estarà caient neu, farà sol (seguríssim) però quan hagis de trepitjar el carrer, començarà a nevar (comprovat).

2. Porta sabates amb sola grabada. Segurament no evitarà que caiguis, però potser ho faràs menys vegades.

3. En el cas que caiguis (i creu-me que ho faràs, no és per desanimar-te) pots fer com si no hagués passat res (Sí, allò que tots fem d'aixecar-nos ràpid i mirar al voltant per si hi ha algun testimoni de la patacada i fregar-nos la mà/comprovar si ens hem trencat alguna cosa/mirar si ens hem cobert de neu que reveli la veritat) però tu saps que t'has caigut i el que t'ha vist també així que somriu i segueix el teu camí (quan no et vegin fregat la mà, mira si hi ha neu reveladora o has trencat els pantalons, no cal que tothom ho sàpiga).

4. No porti les mans a les butxaques. Tampoc evitarà que et caiguis, però com a mínim, quan ho facis no et trencaràs els nassos. Si el problema són les mans congelades, hi ha uns complement anomenats guants que van de fàbula.

5. Si has de trucar, enviar un missatge o fer qualsevol cosa que desviï la teva atenció del terra. Para i des-ho, no intentis fer dues coses a la vegada perquè el més segur és que acabis al terra.

6. Hi haurà vegades que caminaràs amb moltíssima seguretat i altres que semblaràs un pingüí. Tranqui, és normal, però si de pingüí evoluciona a ànec el meu consell és que paris, respiris i tornis a començar a caminar. Amb una mica de sort serà un estat momentani. En cas contari, fes el que puguis fins entrar a un cafè, distreu-te durant una hora i intenta arribar a casa sense acabar per terra.

7. Avis, la calçada NO és plana! Això vol dir que si ho sembla, estarà davant d'un monumental vassal de neu desfeta (= aigua bruta). No cal dir que s'han d'evitar (a menys que vulguis banyar-te)

8. Tema guerres de neu: són molt guays (tots estem d'acord) però s'agraeixen aquelles fetes amb neu neta i no la de la vorera/calçada/zona de pas.

9. Intenta caminar a una distància prudencial de la calçada. L'explicació és ben senzilla, els cotxes esquitxen gel de color marró (algú ha vist neu d'aquest color? Oi que no? Doncs no cal més comentari)

10. També recomanaria caminar lluny de qualsevol cosa que sigui potencialment perillosa en el cas que us foteu una trompada (semàfors, parades de bus, cartells en mig del carrer; en definitiva, qualsevol cosa en mig del carrer).

11. Tema nivells de sòl. A veure, com a tots els llocs, la vorera és més alta que la calçada. Conseqüentment, si estan al mateix nivell (i creieu-me que ho estan, i més amunt i tot) vol dir que com a mínim hi ha 20 cm de neu. No cal comprovar-ho. Igualment passa si veus que camines al nivell de la maneta de les portes dels cotxes, el que hi ha a sota és un gruix considerable de neu. Com diuen aquí, up to you if you want to make sure it's snow or not.

12. Una altra qüestió important: el terra NO brilla per sí mateix. Això vol dir que si veus que reflexa la llum, el que hi ha és una magnífica capa de gel. Tu mateix/a, jo solament dic que si ja costa caminar per la neu, les probabilitats de caure caminant sobre una capa de gel està directament relacionada amb la capacitat de patinar multiplicada per la longitud de la capa, per la gent que hi ha al voltant i per la pressa que tinguis.

13. I últim consell, no surtis 10 minuts abans del que sortiries de casa si no hi hagués neu. Surt, 20 minuts abans si has d'anar caminant i 30 minuts si has d'anar amb transport públic (si és que funciona i en el cas que funcioni arriba a on tu has d'anar ja que és possible que et deixi tirat al mig del no-res (literalment)).

Bé, em sembla que això és tot, sembla horrible no? Doncs la veritat és que no, és la mar de divertit. Caminar per una ciutat nevada és l'esport de risc de la temporada d'hivern (que aquí tothom practica de fet és obligatori a menys que puguis permetre't hivernar...).