Avui, de camí cap a casa, he recollit una flor.
És una flor silvestre, composta, blanca, senzilla, no gaire resistent.
M'agrada, m'encanta, jo també vull ser una flor blanca i senzilla
Però...
Jo sóc aquella que mira el sol i tanca els ulls
la que mira per la finestra com es pon el sol,
la que escriu i no sap parlar,
la que juga i t'empenta,
la que riu perque sí.
Jo sóc aquella que està feta de petits moments,
la que oblida els grans dilemes,
la que es pregunta i es capfica,
la que porta la contrària solament per fer-te enfadar,
la que riu fins a plorar.
Jo sóc aquella que es construeix contínuament,
la que es desmunta i es protegeix,
la que, com l'aigua, busca sempre la sortida,
però mai hi arriba,
perque sempre resta,
per si mai es precisa
llegir i recordar
ResponEliminapensar i sentir
entendre el missatge
que amaga l'escrit
si més no, gaudir
del plaer de llegir
uoh...
ResponEliminaen resum, una flor maquíssima!
ResponElimina