- Què he fet¿?
- Res, però marxa!
- Seràs burra! Què vols?
- Que obris la fotuda porta i la tanquis darrere teu!
- Però perquè m'has trucat?
- Jo no t'he trucat.
- Sí que ho has fet, mira!
- Si treiessis el mode silenci del movil veuries que la perduda és d'ahir!
- Igualment, perquè em vas trucar?
- Per parlar amb tu!
- Bé, doncs ja estic aquí
- Ara no tinc ganes de parlar
- Doncs no parlarem, em puc quedar?
- Sí, però callat.
- D'acord.
- Aaahhhh
- Què passa ara?
- Res, m'abraçes?
- Vine. Estàs millor?
- Sí, gràcies.
- Vols que parlem?
- Sí
- Què vols?
- Saber què vols tu.
- Ja saps el que jo vull
- Segur que és el que vols?
- Sí. I tu, saps el que vols?
- Sí.
- Per fi! Què vols, doncs?
- Em puc quedar aquí?
- Sí.
- Em deixaràs marxar?
- Solament si tu vols marxar.
- Llavors em quedaré
- Em sembla bé.
- I tu marxaràs?
- A on vols que vagi?
- No ho sé. A algun altre lloc.
- No, tranquil·la
No entenc res, però m'agrada!
ResponEliminaJo no sé si l'acabo d'entendre... però no m'agrada la sensació que deixa.
ResponEliminaEm pillarà un trauma!!! jops
ResponElimina..jo si que ho entenc. Massa...
ResponEliminaCrec que la clau es imaginar-se dues veus diferents que parlen de manera alternada...
ResponEliminaAjuda??
Això s'enten, però si és el que jo penso...
ResponEliminaL'entenc a la meva manera i m'agrada. És un diàleg de persones que es necessiten i no saben com dir-ho, de persones que sota les seves breus frases amaguen un món de sentiments.
ResponElimina