I

Durant X setmanes vaig idear una política perfecte, els canvis que havia de aplicar a la meva vida per a que tot rotllés i la vaig aconseguir engegar. Era fantàstic, genial, tot sota el meu control; res em podria tornar a desmuntar, o com a mínim això és el que jo creia.

Tot per que, a la setmana X, uns ulls verds i un somriure es creuessin amb la meva vida, i la desmuntessin. Com un cop d'aire que destrossa una perfecte piràmide de cartes i les deixa totes desordenades pel terra.

Massa feina per no-res... no tornaré a construir castells de cartes perquè sé que, quan em tornis a mirar, aniran totes a parar al terra una altra vegada.