A l'atenció de...

Estimat Sret Josep.

Atenent a la seva crítica (constructiva?) en relació a les característiques tan estilístiques com emocionals i lingüístiques en relació a aquest blog m'agradaria comentar-li que les aprecio molt i que seguiré els seus consells en la mesura que em sigui possible i, sobretot, que em doni la gana...

Gràcies.

Si bé és cert però (com vostè va apuntar), que no acostumo a escriure sobre el que em passa en aquest curiós (?) país, avui em sento amb la inclinació a fer-li cinc cèntims d'aquests dos mesos i mig que fa que estic aquí. No és que hagin passat coses extraordinàriament divertides/espectaculars sinó que, més aviat, és el dia a dia i el contacte amb la gent d'aquí que fa que aquesta experiència sigui súmament enriquidora i absolutament recomanable.

Hi ha moltes coses que m'han impactat, suposo que és pel propi fet de canviar de país, però estiguis tranquil ja que no desperdiciaré el seu temps parlant-li del temps absolutament assolellat, ni de l'amabilitat d'aquesta gent (que ara sense conyes, és molta), ni del fet d'estar contínuament a punt de ser atropellada per cotxes/camions/bicicletes que circulen en sentit contrari, ni de tenir la sensació que els cotxes es condueixen sols (o, en la seva alternativa, són conduits per un fantasma) ja que el conductor està situat a la dreta. Li parlaré d'una cosa més sèria, li parlaré d'economia.

Jo no sé si està vostè molt versat en aquest tema i el cert és que jo no. Però com a catalana que sóc, i ben orgullosa que n'estic, m'agafen calfrets en veure que el comerciants d'aquest país no exploten al màxim el seu negoci. Evidentment, em refereixo als horaris de treball i, per extensió, els horaris en que les botigues esta obertes. Generalment, les botigues ja siguin de roba, alimentació, drogueria... obren de 9 del matí a les 5 de la tarda (amb sort a les 5.30 de la tarda). Si tenim en compte que les oficines i la gent que no treballa en aquestes botigues fa el mateix horari, no troba vostè increible que l'economia encara funcioni? Quan compra la gent? Potser la resposta més encertada seria el dissabte; perquè el diumenge, certament moltes tanquen, cosa que encara fa més increïble i màgica la supervivència d'aquestes. A menys que els amos siguin fotudament rics quan inicien el negoci i el tanquen quan ja no tenen més diners per invertir, no entenc gaire bé el funcionament dels negocis.
De fet, és el dissabte quan tothom va a comprar cosa que comporta dues coses: 1) les botigues venen alguna cosa i 2) es formen unes cues esplèndides llargues (i ordenades) a l'hora de pagar. Conclusió, si no vol fer cua, es queda sense el que necessita.

Certament, però, no solament d'aquest tipus de comerç sinó que els bars/cafeteries/teteries acostumen a tenir un preciós cartell a la porta que resa: Aquest establiment tanca a les 5.30 (a les 6 l'Starbucks i a les 7 el Nero) i al última comanda podrà ser efectiva a les 5.
I llavors, quan una servidora surt del laboratori a les 6, per exemple, què fa? Total i absolutament RES perquè TOT està tancat. Gràcies comerciants/servidors-de-begudes/gent de negocis (vostè els anomenaria així? Jo, certament, no). Solament queden oberts els pubs on es pot beure cervesa i altres però que no serveixen ni un tè (i, ja no parlem d'un cafè decent... que això és complicat ja d'aconseguir fins a les anomenades cafeteries).

Davant d'aquest panorama, podem culpar als pròpis ciutadants anglesos de la seva fama a beure més del compte? Des del meu punt de vista no ja que quan surten de la feina què poden fer? Anar a un pub, punt i final. Poster els senyors que governen aquest esplèndit país haurien de modificar les hores en les que és legal tenir obert els establiments (ja que, de fet, si obren més hores els cau una bonica i quantiosa multa) i, d'aquesta manera matarien dos ocells d'un tir; per una banda augmentarien el dinamisme econòmic (què gros que sona això eeehhh) i, per altra banda, potser aconseguirien que els països adjacents no consideressin els anglesos com a persones amb tendència a estar-se en els pubs massa hores.

Havent dit això, dono per acabada la meva disertació; espero que hagi estat del seu agrat

Espero amb neguit la seva resposta.

Atentament,

Laura

PS: gràcies per fer l'esforç de llegir-me!