Les mans em fan olor a cafè, aquella olor intensa i penetrant tan característica. La cuina també fa olor a cafè, i la meva habitació, segurament tota la casa està impregnada per aquesta mateixa olor...
Avui fa sol, com ahir, com abans d'ahir i com l'altre... bé, potser algun d'aquests dies va ploure, però per mi va fer sol igual. Són les nou del matí, ja he esmozat i m'he pres dues tasses de cafè, d'aquell que la seva olor impregna tota la casa; he llegit els diaris i he escoltat Rosana i Manà. I m'he permès emocionar-me amb les seves lletres de cors trencats, de desitjos i d'il·lusions. Gairebé he plorat, gairebé; potser és que ara estic més sensible? No ho sé, potser.
He tingut temps també per recuperar la Canción del Pirata de José de Espronceda. Llegir-la m'ha transportat enrera, he vist els passadissos de Casp, al professor de castellà, al meu pare recitant la poesia amb mi. I sí, encara la recordo, i l'he recitat; eren les vuit i mitja del matí.
He deixat que l'aigua calenta de la dutxa m'acariciés. No tinc pressa, ningú m'espera; així que he deixat que fes. Ara el cabell esponjós i suau em fa olor a coco i la pell, a ametlla; i abrigada amb el barnús vermell, segueixo escoltant Maná i Rosana i canto.
En algun moment, segurament d'aquí poc decidiré que ja he fet prou el manta, em vestiré i sortiré al carrer. Avui fa sol i qualsevol racó sense gaire gent és idoni per escriure i seguir llegint. No tinc ni idea que em posaré (extrany en mi, perquè generalment penso en la roba que vull portar i faig piles enormes a sobre del llit fins que no trobo aquella combinació que reflecteix el meu estat d'ànim); si aniré arreglada o simplement agafaré el primer que surti del calaix; encara que segurament serà la primera opció.
El que sí que faré, com vag fer ahir, com vaig fer abans d'ahir i em sembla que l'altre també, serà rescatar el pintallavis. Vull una mica de color a la meva pell insípidament blanca, transllúcida.
Miami Beach, Juliol-Agost 2008
Surto al carrer; si vols venir amb mi, avisa'm, t'espero.
PS: al final, faldilla curta texana i camisa lila a quadres.
Punto número uno: el meu matí també ha començat així, amb l'olor d'aquests brevatge meravellós, que només començar a sortir de la cafetera ja és per tot!
ResponEliminaPunto número dos: adoro aquest poema d'Esporceda, el meu pare me'l va obligar a aprendre de memòria quan era petita. Em porta molt bons records.
Punto número tres: el meu llit està exactament com has descrit tu el teu, ple de roba que no, que avui no ha estat l'escollida perquè no reflectien ben bé que el vull transmetre al món.
Punto número cuatro: Segur que no et dius Bea i has viscut tota la vida a Esplugues!? 0_0
PD1: Com van anar les classes de ball?
PD2: jo al final convers vermelles, texans un xic desgastats per l'ús, camisa-samarreta negra, mocador vermell i arrecades carabassa!
A veure, en principi em dic Laura, he viscut tota la meva vida al costat de l'Arc del Triomf i ara visc a York. No sé noia, això és una mica extrany! jajaja
ResponEliminaLes classes de salsa molt divertides jajaja Dimarts altre cop!!
Fou una bona manera d'acarar el cap de setmana.
ResponEliminaPs. Avui ja és diumenge.
Hola Laura! no em coneixes, em dic Judit, però fa poc que estic vivint a York i em trobo una mica fora de lloc. Se m'ha acudit posar al Google les paraules "Visc a York", per a veure si trobava algún català/na en la meva situació i he topat amb el teu blog!!. No sé, si encara vius per aquí em faria gràcia estar en contacte...per cert, m'he sentit molt identificada amb aquest comentari que has fet sobre un dissabte qualsevol. Bé, ja anirem parlant si vols. Salut!
ResponElimina