divendres, 30 d’abril del 2010

Viure sense tu, Antònia Font


-Merda!
-Perquè!
-Entra ara mateix o fot el cap ja! Fes el que et passi pels nassos però no et quedis aguantant la maleïda porta!
-No sé...
-Doncs en algun moment hauràs de decidir què vols fer. Jo entro.
-Estàs segura?
-Sí.
-Aps
-...
-...



...
I arriba un dia que sa vida és un teatre
que se diu felicitat,
primavera i trinaranjus
amb qui més has estimat,
te regal sa meva vida
i sense tu ja no me val.

I s'horabaixa la deixam passar i me mires
tan a prop que me fa mal,
que surt es sol i encara plou,
que t'estim massa i massa poc,
que no sé com ho hem d'arreglar,
que som amics, que som amants.
...



M'encanta

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada