V

Ella seu a la butaca negra del costat de la finestra; les cames arronsades i les sabatilles al terra.

A sobre les seves cuixes, un llibre oblidat i rescatat de la prestatgeria.

Després d'un dia d'estrés absolut, la tranquil·litat i la quietud ha tornat a envaïr el seu temps. Respira.

De camí cap a casa, ha comprat una flor pel gust de fer-ho. Una delicada margarita, solament una, i l'ha posat en una gerra amb aigua; a sobre de la taula.

El soroll de les claus trenca el silenci. Ell ha arribat. I ella sent ploure, vol que sigui una sorpresa i, malgrat que els llavis la traeixen, ell no la veu.

Ara, els delicats pètals d'una rosa vermella com la sang acaricien la seva pell amb suavitat. Un calfred li recorre tota l'esquena i aixeca el cap per veure, retallada per la tènue llum de la làmpada, la seva silueta que s'apropa.

I ella alça els braços per entortolligar els seus dits en el seu cabell de seda. Silenci.

El seu llibre preferit cau al terra amb un cop sec, altre cop oblidat.

Doncs malgrat no s'han mogut, ells ja no estan al menjador, ni tan sols a la casa.

Ells viatgen.